Utiliza el formulario o envíanos un email a digital@actiumdigital.es si quieres ponerte en contacto con nosotros.
Formulario con campos:
2 columnas:
Nombre* | Apellidos*
1 columna:
Empresa *
Cargo
Mail corporativo * (No puede ser Gmail, yahoo, Hotmail.)
En qué estas interesado (Desplegable Multiopción con siguientes):
- Todos grupos de soluciones
- Una consulta genérica
- Una colaboración
Mensaje *
Protección datos (El mismo que hay en SEMIC. Podemos hacer que no aparezca hasta que no empiezan a rellenar algun campo?)
- Nuestro texto legal
- Checklist aviso legal *
- Checklist comercial *
La intel·ligència artificial (també coneguda com IA) ja no és ciència ficció, és part del nostre dia a dia i tindrà un paper significatiu en el futur de la tecnologia mundial.
El significat del terme intel·ligència artificial ha estat motiu de debat durant molt anys i han aparegut moltes definicions al respecte. Però encara no existeix una definició exacta i acceptada, ja que es tracta d’un terme molt genèric en el món de la informàtica. Podriem dir que es traca de qualsevol tècnica que permeti als ordinadors donar sentit a les dades de la mateixa manera que ho fan els humans. No pretenen substituir ni reproduir el funcionament del cervell humà, sinó el que busca és ampliar les seves capacitats. El que es busca amb la IA és seleccionar els punts forts dels humans, junt a la capacitat informàtica de les màquines, aconseguir solucions col3laboratives i obtenir finalment una interacció més natural entre humà i màquina.
La intel·ligència artificial és el camp científic de la informàtica que es focalitza en la creació de programes i mecanismes que poden mostrar comportaments considerats com a intel·ligents. És a dir, és el concepte que resum que les màquines tenen la capacitat de pensar com les persones, aprenen de manera autònoma o semi autònoma a partir de grans bases de dades (Big Data), identifiquen patrons i tendències i formulen prediccions amb rapidesa i precisió.
A l’integrar anàlisis predictius i altres tècniques d’IA aconseguim que el nostre dia a dia sigui més intel·ligent. Com? Et donem alguns exemples:
Cada cop més, la intel·ligència artificial forma part de les nostres vides de manera implícita i a la vegada, s’està ampliant el mercat laboral pels professionals formats en educació STEM (l’acrònim dels temes Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques en anglès).
Tot i que sembli un concepte molt futurista i modern, més propi de pel·lícules de ciència ficció, en realitat la IA es va formalitzar com a tal l’any 1950 gràcies a Alan Turing.
Turing fou un matemàtic, lògic, científic de la computació, criptògraf i filòsof britànic. I es considera que degut a l’instrument que va inventar, la màquina de Turing (un dispositiu que manipula símbols sobre un cinta en consonància a una taula de regles), és un dels pares de la ciència de la computació i precursor de la informàtica moderna.
Al 1956, un grup de científics (John McCarthy, Marvin Minsky y Claude Shannon) es van reunir per a celebrar la Conferència de Darmouth, a la universitat privada de Darmouth College, a Hanover, EEUU. En aquest esdeveniment, fou batejat el concepte de “la ciència i ingeni de fer màquines intel·ligents, especialment programes de càlcul intel·ligents” com a intel·ligència artificial.
Una dècada més tard, al 1965, Joseph Weizenbaum del MIT va crear a ELIZA, el primer bot conversacional. Es va crear per pretendre enganyar a un humà fent-li pensar que estava parlant amb una altra persona.
Un altre científic del MIT, Ian Horswill, va crear el primer robot mòbil al 1993. El va batejar com a Polly i era capaç de percebre l’entorn, processar percepcions i respondre o actuar en l’entorn de manera racional i que més tard donaria cabuda a la creació de xatbots o assistents virtuals.
Als anys 90, les grans companyies tecnològiques van decidir fer grans inversions en investigació en el camp de la IA. També van sorgir els agents intel·ligents, entitats capaces de percebre l’entorn, processar percepcions i respondre o actuar en l’entorn de manera racional i que més tard donarien cabuda a la creació de xatbots o assistents virtuals.
Un dels esdeveniments claus al llarg de la història de la intel·ligència artificial, fou sens dubte el segon match disputat entre Deep Blue (un ordenador d’IBM) i Gari Kaspárov (campió del món d’escacs del 1985 al 2000) al 1997, on l’ordenador va aconseguir guanyar al Gran Mestre d’escacs.
Durant la primera dècada del segle actual, el programa ALICE (Artificial Linguistic Internet Computer Entity) va guanyar el premi Loebner al Xabot més humà. I també fou durant la primera dècada quan va aparèixer TiVo, la primera tecnologia de recomanacions.
Anys més tard, al 2011, grans multinacionals com Apple, Google i Microsoft van llançar al mercat aplicacions mòbils de recomanacions.
El futur sempre produeix incertesa i en un camp tan controvertir com aquest, les especulacions són moltes. Però el Future of Humanity Institute, el centre d’investigació interdisciplinari de la Universitat d’Oxford, ha realitzat un estudi amb 352 científics i investigadors experts en IA i han extret unes prediccions que semblen ser que poden complir-se:
I encara són molts els que vaticinen una gran evolució de la IA en els pròxims 40 anys, degut a l’acceleració del desenvolupament d’aquesta tecnologia, el cert és que ningú pot assegurar-ho al 100% i que hem d’esperar per veure com evoluciona. Emocionant, oi?